El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona mostra la visió de diferents artistes respecte al món actual, malmès per l’activitat humana, i sobre com la nostra espècie s’haurà d’adaptar als efectes del canvi climàtic, ja que augmenten i augmentaran els incendis forestals, les sequeres i els huracans. “La desforestació, la desertització i el desgel dels pols amenaçaran la producció alimentària global i tindran lloc grans migracions de refugiats climàtics”. L’exposició és una crida a abandonar la política del curt termini per realitzar accions amb resultats a llarg termini.
L’exposició es pot visitar fins el 29 d’abril de 2018.
En Timothy Morton realitza un discurs sobre com cal que l’home s’adapti al món canviant, i fa una crida perquè l’home no es vegi com a una espècie superior a la resta, sinó una més.
El projecte Overview d’en Benjamin Grant ens mostra fotografies aèries de gran format dels efectes de l’activitat humana en el medi ambient: l’energia (extracció de fonts d’energia fòssils que en cremar-les, emeten CO2 a l’atmosfera); urbanització; extracció (mines, explotacions petrolieres…); residus; collita (el 40% de la superfície terrestre està destinat a l’agricultura) i logística i transport. Activitats que modifiquen i transformen el paisatge, l’hàbitat dels animals i plantes que hi vivien abans. La disposició de les fotografies com un camí o laberint fa que et vegis envoltat, submergit en elles, que d’altra banda, tenen una gran bellesa plàstica. “L’espècie humana ha demostrat ser una força geològica que rivalitza amb la natura en la seva capacitat d’alterar, i transformar la superfície i entranyes de la terra, el fons dels oceans i les capes de l’atmosfera.”
Desteixit, de Unknown Fields Division (Kate Davies i Liam Young), submergeix a l’espectador en el procés de fabricació dels teixits que utilitzem cada dia, en una instal·lació que passa per una làmina d’aigua tenyida de color vermell. Una pel·lícula de velles imatges mostra tot aquest procés, des de la recol·lecció del cotó, passant per la producció del fil, la tela, el tint, i finalment la confecció. Una dona vestida amb un teixit vaporós ens guia, a través d’un llarg procés que té efectes en els rius, desforestació per tenir més camps llaurats de cotó, en l’extracció dels minerals per poder pigmentar els teixits i la despesa d’energia necessària per transportar les teles i robes fins a cada racó del món.
Singapur és un port clau en les infraestructures globals i node central en el sistema financer global. El seu recurs més escàs el sòl, el qual intenta ampliar guanyant espai al mar. El sòl artificial ja representa un 30% de la seva superfície, i s’ha convertit en el major comprador de sorra del món. Aquest projecte xoca amb una realitat ineludible: el nivell del mar puja 4mm anualment, a causa del desgel dels pols. L’artista i antic regatista de Singapur, Charles Lim Yi yong, amb el seu projecte “Estat del mar”, “analitza els límits de l’estat nació, per mitjà de les coordenades visibles i invisibles del mar”.
L’artista teatral, Rimini Protokol, ens mostra com s’imagina un habitatge del futur, en què haurem de reservar espai per a la producció d’aliments, conreant plantes, i produir l’energia.
L’artista Tomàs Saraceno proposa un nou model de transport, l’Aerocè, per poder desplaçar-nos per l’aire gràcies a la radiació solar que escalfa l’aire de dins d’aquest aparell.
Natalie Jeremijenko, artista, enginyera i inventora, proposa la Clínica de la Salut Ambiental, un centre d’investigació i educació per millorar la nostra qualitat de vida. Està situada al Districte de Sant Martí, a Barcelona.